Irmon Kabuverdianus, Nu Uza Y Divulga Alfabétu Kabuverdianu Ofísial(AK, ex-ALUPEC)

Saturday, February 27, 2010

Konbérsu Pardubaxu

Pa Agnelo A. Montrond, USA


Bidion ka pexi

Kamuga ka faka

Kaza di argen ka morada

Kumida di argen ka susténtu

//

Bu juis bu orédja

N ka frâ

Bu ka obi

Ken ki ka ta obi ta odjâ

//

Djutu morrê fifiri fikâ

Ken ki bá ka ta ben más

Ken ki ben ten ki bá

//

Bu ka nha nétu

Nen bu ka nétu nha batatera

//

Kazadu e ponba ki nesê kazadu

Trividu e móska ki sinta-bu na bu pratu

//

Nhordés ku se mundu

Santu ku se altar

Y mi ku kenha ki N krê

//

Trabadju riju

Tratu mofinu

//

Bu fra-m N fra-bu

Bu spia-m N spia-bu

Bu pintxa-m N pintxa-bu

Bu da-m N da-bu

//

Korda ta rabentâ sénpri e na más fraku

//

Mudjê bunita ka mestê pintura

Rapás radjador ka mestê dinheru

//

Koxa rodondu e pa Sr. kapatás

Miudjê feia e na kantu kaza

//

N ka ten partidu

Nha partidu e nha tanboru di mindju

Y nha kartera intxidu tubuku dentu nha djibera

Di réstu e kantiga

//

Karneru nesê ku se lan

Kantu más fundu bu korta-el

Inda más finu el ta tornâ nesê

//

Balenti e katxó

Albarda e pa burru

//

Pegâ sumâ Maria tres pisina-sina

Ki ten sina d’omi amá di mudjê

Bo e spotu sen rabitxi

Má juis gó e Soza ki ta po argen el

//

Ka bu po fé ku sapatu dufuntu

Só monti ku monti ki ka ta tapâ

Kada midor ten se sogoreia

//

Kenha ki kumê kokoróta na kaleron

Ta obi trubada ku ralanpu dia di se kazaméntu

//

Sodadi ka ta mata

Papa kenti ta kumedu di bórta

//

Idukasan ben di koléju

Y koléju ben di Lisboa

Bu pá ka d’el

Bu má ka d’el

Y bo na el e te tolera

//

Da un tóki bu fuji pa ladu

Si el ka kai, e ka ta kai nunkamás

Pilon pan txuba txobê!

Sabedoria popular






Monday, February 22, 2010

KA TEN TADJU KI TA TADJA-NU PA NU OFISIALIZA KRIOLU

Brockton, 21 di fevreru di 2010 - Dedikatória: N ta didika títulu di kabuverdianu di anu 2009, ki N ganha resentimenti na sondájen realizadu pa FORCV, a Dr. Marciano Moreira, más konxedu pa Marsianu Nha Ida Padri Nikulau Ferera, un verdaderu konbatenti pa liberdadi linguistiku y kultural na Kabuverdi, y N ta didika-l tanbe pa kauza y muviméntu en prol di ofisializason di KRIOLU. Inda N ta didika-l pa kada konbatenti di es luta y labuta pa nos terseru liberdadi linguistiku y kultural: liberdadi di papia, lé, obi, skrebe, y rasiusina na kualker varianti di Kriolu di Kabuverdi, en pé di igualdadi ku purtuges y linguas di paizis di akolhiméntu di kabuverdianus na diáspura.

Oji e dia ideal pa riflekson sobri nos situason linguístiku. Dia vinti y un di fevreru e dia internasional di lingua nativu, ki foi observadu pa priméru bes, na dizaséti di nuvénbru di mil nuviséntus y nuvénta y nóvi. Na kel mesmu anu, es dia foi stablesidu y proklamadu komu tal, na konfêrensia jeral di UNESCO – Organizason Idukativa, Sientifiku y Kultural di Nasons Unidas, pa promovi diversidadi y pluralidadi linguístiku y kultural. A partir di fevereru di anu dos mil, pa asinala es data, tudu anu UNESCO y stadus menbru ta realiza un konferênsia sobri diversidadi linguístiku na mundu. Y Kabu Verdi, nomeadamenti Ministériu di Kultura, tanbe ten stadu ta realiza alguns atividadis alisivu a es data ki e di kapital inpurtânsia pa nos ki sta na prusésu di unifika skrita y ofisializa nos lingua nativu ki e Lingua Kabuverdianu, ó Kriolu «tout court». Inda nu ka txiga la, má dja nu sta lonji ta bai. Kabuverdianamenti, N ta kontribui ku es nha sinplis y mudéstu riflekson:

N ta kumesa pa agradesi públikamenti tudu kenha ki vóta na mi komu kabuverdianu ki ta difende, promove y inxina Lingua Kabuverdianu, na meiu di kes otus kandidatus di pézu na spétru kultural y susial kabuverdianu. N ta apruveita pa sauda-s kabuverdianamenti y manda-s un abrasu di morabéza di tamanhu di mundu pa es y pa tudu kabuverdianus ki orgulhozamenti ta faze parti di nos Nason Kosmopolita Global, y fla-s ma nu sta djuntu, enbóra infilismenti divididu en ves di unidu na diférensa. Má Ka Ten Tadju Ki Ta Tadja-nu Pa Nu Ofisializa Nos Lingua.

Nu ta da kónta ku algun preokupason, ma na es prusésu di buska di konsénsu pa ofisializason di Kriolu, nu sta divididu en três grupu:
1) grupu maioritáriu (inkluindu nha kabésa) di kes ki ta atxa ma dja sta riunidu kondison pa ofisializason di Kriolu, de jure;
2) grupu minoritáriu di kes ki inda sta marradu na pé di árvori di rezisténsia infundadu y insustentadu, ki ta inklui alguns leigus na siênsia-linguistiku, ki só ta fla, má ka ta konsigi prova, ma inda ka sta kriadu kondison pa ofisializason di Kriolu; na es grupu sta inkluidu Dr. Carlos Veiga, ki fla publikamenti na Mérka ma Kriolu dja é ofisial na Kabuverdi, y pa kel otu ladu bóka el fla ma inda ka sta kriadu kondison pa ofisializadu Kriolu, ma ALUPEC sa ta divide-nu, ma kiston di variantis inda ka sta mutu klaru, y ma ofisializason di Kriolu ta akarreta un enormi enkargu finanseru pa Kabuverdi ki ka sta preparadu pa ser un país bilingi, undi tudu dukumentu ofisial ten ki skrebedu na formatu bilingi purtuges-kabuverdianu, ma material didatiku pa ensinu di Kriolu inda ka sta prontu, etc y tal, enfin, un manansial di arguméntus inventadu pa tenta justifika se puzison komu lider di un partidu pulítiku y kandidatu a futuru primeru ministru di Kabuverdi, ki putensialmenti pode uza ofisializason di Kriolu komu kavalu di batalha na prósimu kanpanha;
3) grupu di pesoas ki inda ka sta ben informadu y inda ka ten un puzison difinidu sobre es kiston di ofisializason di Kriolu. N ta ntende ma e presizu un intervenson abranjenti y urjenti pa splika, klarifika y kontribui pa djuda pesoas a ntende y dismistifika signifikadu di ofisializason di Kriolu.

Nu lenbra ma apezar di limitason di nos rekursus, ofisializason di nos lingua nativu e garantia di se sobrivivênsia ki e indikador y garantia di viabilidadi y sustentabilidadi di nos kultura. Nu dexa nos imuson, konvikson pulitiku y relijiozu, partidu, ideolojia, bairrismu, etc, na un planu sekundáriu pamodi ser kabuverdianu é ka ninhun di kes kuzas la, má e un inekivuku y inkondisional konvikson di pertensa sósiu-kultural. Kal lingua ó kultura na mundu ki e midjor ki di nos? Dja nu konkista nos autonomia pulitiku, agó falta-nu e konkista tanbe nos autonomia linguistiku y kultural, pa nu skrebe nos lingua di fórma ordenadu y uniformi en ves di es forma inbrudjadamenti idiosinkrátiku, irrasional, teknikamenti insustentadu, kaótiku, sen lójika, sen kabésa, sen tonku y sen menbru, má ku lejitimidadi y aseitason.

Si nu kre txiga na korason di kriansas kabuverdianu, nu ten ki inxina-s na Kriolu ki e ses própi lingua! Kriolu debe kumesa ta nxinadu desdi jardin infantil. Sima ki N flaba ántis na un otu artigu di opinion, ideal seria nxina mininus kabuverdianus purtuges komu lingua stranjeru, y uza Kriolu-Purtuges, sima na «two-way bilingual program» na Mérka, pa nxina-s konseitus akadémikus. Só asin ta ivitadu ki mininus kontinua ta reprova na skóla dividu a uzu inadekuadu só di purtuges en ves di Kriolu-Purtuges na prusésu di ensinu y aprendizájen. Y kel-li pode ser un eleméntu ki parsialmenti ta splika insusésu di alguns alunus lógu na kes primeru anus di skolaridadi. Si nu inxina kriansas kabuverdianu só na purtuges, un lingua stranjeru ki es ka ta ntende dretu, nos mensájen idukativu pode fika na kaminhu. Má si nu inxina-s na Kriolu ki e ses própi lingua, dja nu ta txiga na ses kurason. Es merese idukason ki di faktu ta ruspeta ses valoris linguistikus y kultural. Nu ka debe kuntinua ta forsa-s pa es prende konseitus akadémikus só na purtuges, ki pa es e un lingua stranjeru.
Kriolu dja sa ta nxinadu na skóla, dja el sa ta uzadu na admnistrason, na kumunikason susial, y na meiu artístiku kabuverdianu. Ofisializa Kriolu e stablesi un statutu jurídiku-konstitusional pa kualker varianti di Kriolu y purtuges pode ten mesmu direitu y lejitimidadi na ses utilizason na sosiedadi kabuverdianu.
Ofisializa Kriolu ka signifika inpuzison di varianti di Santiagu (badiu) sobri kes otus variantis. E ka signifika ma sa ta ben dexadu di papia variantis di kes otus ilhas pa fika ta papiadu só badiu. Nen e ka signifika ma ta ben inxinadu badiu na tudu kau na Kabuverdi. Nada mais falso! Kes-li e balélas ki opozitoris inventa pa manipula inkautus y manobra-s pulitikamenti. Tudu kel-li e un spidienti y alienason pa diféza di protagonismu pulítiku enkapusadu di MPD (enginheiradu y arkitetadu pa ses núkliu duru) pa deliberadamenti rezisti y promove rezisténsia na tentativa frustradu di ivita pa ofisializason di Língua Kabuverdianu kontise duranti mandatu di guvérnu di PAICV, izenplarmenti lideradu pa Dr. José Maria Neves. N ta lenbra-nhos ma bon guvernason di ekipa lideradu pa JMN ganha kontornu internasional, kantu ki sekretáriu di stadu merkanu, Hillary Clinton, vizita Kabuverdi y fla mundu pa odja y sigi izénplu di Kabuverdi komu un mudélu di demokrasia y di bon guvernason na Áfrika y na mundu. Klaru ki es faktu ta inkomoda opozison ki ten ki pinta-l ku pinsel di sujera, ku prumeru-mon di tinta di baléla y sugunda-mon di tinta di subterfújiu.
Má es spidienti, ki e un suisídiu y derróta pulitiku sima ki nos Ministru di Kultura Dr. Manuel Veiga fla, ten bida kurtu pamodi aderênsia a kauza di ofisializason di Kriolu sa ta ganha un novu kontornu y dinámika transnasional tamanhu, ku distaki na país y sobretudu na diáspura: na meiu artistiku, na publisidadi, na ensinu, na kumunikason susial, Kriolu sa ta ganha pézu y vultu ki ta faze-nu akredita ma ku es nóvu dizafiu ki lansadu, Ténpu Nóbu - Respósta Nóbu, Ka Ten Tadju Ki Ta Tadja-nu Pa Nu Ofisializa Nos Lingua. Inspiradu pa es frazi di Amilcar Cabral, “Mi e un sinplis afrikanu ki kis salda nha dívida ku nha povu y vive nha époka”, nu debe kuntinua ku es labuta y luta pa libertason linguistiku y kultural di Nason Kabuverdianu, y salda es nos dívida kulétivu ku nos Nason. Nu Pintxa! Si nu sta dianti na luta, nu avansa. Ka nu spia pa trás. Pa dianti ki e kaminhu pa vitória.

Sunday, February 21, 2010

KRIOLU - ES TA XINTI-BU MÁ KA TA OFISIALIZA-BU


Pa Agnelo A. Montrond, USA

Brockton, EUA – 21 di fevereru di 2010 - Dedikatória: N ta didika es puema pa nha amigu y kuléga Prof. Euclides Fontes, ex-diputadu di Nason y un autentiku difensor di Kriolu. Tanbe N ta didika títulu di kabuverdianu di anu 2009, ki N ganha resentimenti na sondájen realizadu pa FORCV, a Dr. Marciano Moreira, más konxedu pa Marciano Nha Ida Padri Nicolau Ferreira, un verdaderu konbatenti pa liberdadi linguistiku y kultural na Kabuverdi, y N ta didika-l tanbe pa kauza y muviméntu pró ofisializason di KRIOLU. Inda N ta didika-l pa kada konbatenti di es luta y labuta pa nos terseru liberdadi linguistiku y kultural: liberdadi di papia, lé, obi, skrebe, y rasiusina na kualker varianti di Kriolu di Kabuverdi, en pé di igualdadi ku purtuges y linguas di paizis di akolhiméntu di kabuverdianus na diáspura.


Oji e dia internasional di lingua matérnu
Dia di KRIOLU, orgulhu di nos Nason Kabuverdianu
Bo e nos lingua di bérsu na es nos bérsu kosmopolita y serenu
Ku bo na bu lugar, nos konkista y libertason ta fika más konplétu
//
Kriolu bo e nos lingua tudu floridu
Bo e nos amor di kretxeu tudu koloridu
Bo e nos flor nasional di nóvi pétalas tudu unidu
Bu ta enfeita nos konstituison y bu ta bira-l más bunitu ki tudu
//
Es ta xinti-bu má ka ta ofisializa-bu
Ta da diskulpa ma kondison sa ta falta-bu
Má ta papia-bu y ta uza-bu
Sen burgónha ki fare pokabrigónha
Na kanpanha bo ki e ofisial
//
Kriolu e sodadi di speransa
Speransa e koraji pa kumesa
Kumesa e kria kondison
Kondison e ofisializa sen dimóra
Ofisializa tudu variantis di Kriolu ki e nos Pátria
//
Ofisializason di Kriolu
E kondison nesesáriu y sufisienti
Pa Kriolu, Lingua ofisial di nos Nason
Sakédu onbru ku onbru ku purtuges
Orgulhozu pa relasiona na dualidadi orizontal
Ku tudu linguas ki ten na mundu
//
Kriolu, ka ten tadju ki ta tadja-nu di ofisializa-bu un dia
Kaminhu e ka mutu lonji
Si vontadi pulitiku sta-nu pértu
Pa nu txiga kel konsénsu ki ta uni-nu
Pa nu labanta identidadi di nos Nason

Agnelo A. Montrond

Saturday, February 20, 2010

Niger - Un coup d'Etat prévisible

 

Par RFI

Depuis trois mois, bon nombre de Nigériens prévoyaient une réaction de l'armée. La date du 22 décembre dernier a marqué l'expiration du deuxième mandat de Mamadou Tandja qui, pour se maintenir au pouvoir au-delà de cette date, avait dissous le Parlement et fait adopter par référendum une nouvelle Constitution. 

D'autres facteurs ont aussi compté dans la décision de renverser Mamadou Tandja.
L'armée a visiblement voulu donner une dernière chance à la négociation menée par la CEDEAO. Mais, mardi 16 février, le sommet des chefs d'Etats de l'organisation sous-régionale n'a pu faire qu'un constat d'échec. Les cartes du dialogue épuisées, les militaires ont renversé 48 heures après ce sommet le président Tandja.

Plusieurs facteurs les y ont incités. Après la rupture du dialogue avec l'opposition, les militaires ont probablement craint un durcissement du régime Tandja avec à la clef la mise à l'écart au sein de l'armée d'éléments jugés suspects. Les putschistes ont peut-être également décidé d'agir rapidement pour ne pas être pris de vitesse par un autre groupe : des officiers supérieurs, par exemple, qui auraient pu faire le coup avant eux.

Selon une source bien informée de la région, au sein des forces armées nigériennes un ou deux autres groupes de militaires se préparaient aussi. Ceux qui ont pris le pouvoir sont pour la plupart issus de la jeune génération et font partie des cadres intermédiaires qui seraient, selon un diplomate de Niamey, moins compromis avec le régime Tandja et moins corrompus.

La junte, qui a dû prendre quelques assurances chez les voisins, ne peut pas échapper aux condamnations formelles. Mais l'éviction de Mamadou Tandja est sans aucun doute perçue comme un soulagement, en tout cas comme une potentielle solution pour ramener le Niger sur les rails de la démocratie, à condition bien sûr que les putschistes jouent le jeu.

Source: http://www.rfi.fr/contenu/20100220-coup-detat-previsible

Níger: Ban Ki-moon condenou golpe de Estado
02h00m

Nova Iorque, 20 fev (Lusa) - O secretário-geral da ONU, Ban Ki-moon, condenou o golpe de Estado no Níger e apelou ao respeito pelo estado de direito e pelos direitos do homem, declarou sexta feira o seu serviço de imprensa em comunicado.

Ban Ki-moon "condena o golpe de Estado ocorrido a 18 de fevereiro no Níger. Reitera que desaprova qualquer mudança anticonstitucional de governo e qualquer tentativa para permanecer no poder por vias anticonstitucionais".

O líder da O.N.U "toma nota da declaração do Conselho Supremo para a Restauração da Democracia que indicou a sua intenção de restabelecer a ordem constitucional no Níger".
Este texto da agência Lusa foi escrito ao abrigo do novo Acordo Ortográfico.

Fonte: http://jn.sapo.pt/PaginaInicial/Interior.aspx?content_id=1499606

Tuesday, February 16, 2010

Maior Avion Kargeru Na Mundu Faze Skala Téknika Onti Na Aeroportu Internasional Amílcar Cabral Na Sal

Un Antonov Na-225 Mriya ki ben di Guarulhos, Brasil, aterra onti na Sal pa reabastesiméntu y el diskola oji sérka di 10h:25min ku distinu a Inglatérra.

Es avion e ka pikinoti nau. E ka mininu nau. El e un bestóna. E un bédja-grandi, un pezu-rei-di-pizadu.

Antonov An-225 Mriya, o maior avião de carga do planeta.

Essa criança aí acima não é qualquer aviãozinho de carga. Trata-se do Antonov An-225 Mriya, o maior avião de carga do planeta.

O Antonov An-225 Mriya é um avião cargueiro russo peso-pesado. Ele foi desenvolvido para transportar cargas enormes e pesadas que jamais poderiam ser transportadas por outros aviões de carga convencionais, incluindo os maiores Jumbos e Boeings (por exemplo: o ônibus espacial russo!). É o maior avião de carga do mundo e só existem 2 deles. Ele pousa em chão de terra (com ou sem chuva) e até na neve (incluindo regiões remotas e desérticas da gelada Sibéria). O piloto designado para efetuar seu vôo inaugural olhou para aquele gigante, coçou a cabeça e disse: “Isto não pode voar! Um troço desses não tem como sair do chão…”. Veja algumas das diversas especificações desse colosso dos ares:
1. Tipo de aeronave: Cargueiro de transportes internacionais
2. Propulsão: 6 turbinas ZMKB Progress Lotarev D-18T (com 229.50 kN de propulsão cada; e você pensou que seu carro tivesse um torque forte)
3. Peso máximo de carga permitido para conseguir decolar: 600 toneladas (dá pra trazer um bocado de muamba dos EUA)
4. Peso máximo de carga útil (interna ou externa): 250 a 275 toneladas (achou que 600 toneladas fosse muito?)
5. Envergadura de asa: 88.4 metros
6. Comprimento: 84 metros
7. Velocidade: 800 km/h
8. Altura: 18.1 metros (excluindo o trem de pouso)
9. Dimensões de carga: 35.97m de comprimento; 6.4m de largura; 4.39m de altura (quer transportar um Boeing 727 sem as asas? Cabe nele!)
10. Autonomia de vôo com carga máxima: 4.500 km
11. Autonomia de vôo com “tanque” de combustível cheio: 15.400 km
12. Tripulação: 7 pessoas (!) – embora possa transportar mais de 1500 pessoas em seu compartimento de carga

CURSO DE CRIOULO CABO-VERDIANO PROMOVIDO EM LISBOA

Lisboa, 10 Janeiro- O Centro interculturacidade, sito na rua dos poiais de São Bento, Lisboa, acolhe de 09 de Fevereiro a 30 de Março o curso de iniciação de crioulo Cabo-Verdiano. A iniciativa é da Associação Cultural Etnia, em parceria com o referido centro.

Trata-se de um Curso livre composto por quatro módulos e apresenta interesse particular a públicos que necessitem de conhecimentos sobre esta língua para melhor desempenhar as suas profissões, como por exemplo: profissionais da área da educação que têm contactos com crianças e jovens falantes deste crioulo; profissionais que desenvolvem trabalho sociocultural em contextos cujo crioulo cabo-verdiano seja predominante ou que pretendam desempenhar as suas profissões em Cabo Verde e outros públicos que tenham interesse na língua e cultura daquele arquipélago.

Teorias sobre origem do crioulo; variantes do crioulo; personalidades elementares no desenvolvimento do crioulo, sistema de escrita; gramática; vocabulário, audição, leitura e interpretação de autores; conversação e diálogos; tradução acompanhada de textos são, entre outras, as matérias que vão ser estudadas.

A realização desta acção formativa depende de um mínimo de dez inscrições, sujeitas ao pagamento de um sinal de 30 €, sendo o prazo de pagamento da totalidade do custo de matrícula até ao dia 02/02/2010.
O crioulo é uma língua originária das Ilhas de Cabo Verde. E, tem a base lexical portuguesa. É a língua materna de quase todos os Cabo-Verdianos e é ainda usada como segunda língua por descendentes de Cabo-Verdianos, em outras partes do mundo.

O curso que tem como formador, António Firmino termina com actividades culturais; convívio e entrega de certificados de participação.

Fonte: LIBERAL

SUNSET CAFE - 1110 MAIN STREET - BROCKTON - MA - 02301

Sunset Café é un padáz di Djarfogu na txon di Brockton

Sunset Café di Sr. José Cruz y D. Duca Barros
É un pontu di pasájen obrigatóriu, a pé ó na karru
É un pontu di enkontru, di konvíviu y di morabéza
Na son di kel múzika tradisional di nos térra
Ku kel txeru di kel katxupa rafugadu ku óvu y lenguisa ta rasende


É ka mi ki frâ. É sin ki sa ta fradu.


Kumida frésku é pratu du dia na Sunset Café
Tudu kel ki bóka ta pidi ten na es kantinhu di Kabuverdi na Mérka
Bakalhau, djagasida, garopa, galinha bédja ku mansa, txitxarru, xurasku, feijuada, etc
Ai kel kafé sima kafé di Fogu ki D. Duca ta faze!
Ai kel batanginha! Ai kel sopinha di rolon ku atun!


É ka mi ki frâ. É sin ki sa ta fradu.
Kenha ki ka ta kardita, sta kunvidadu a vizita Sunset Café
Pa odja na mé-divéra ma verdadi ta sotâ mintira
Sunset Café é morada di prazer pa kenha ki gosta di kumida frésku y sabi
Pode tentadu imita Sunset Café má iguala-l gó nunka más.


É ka mi ki frâ. É sin ki sa ta fradu.


SUNSET CAFE
1110 MAIN STREET
BROCKTON, MA 02301
Tel: 508 - 232 - 7582

Monday, February 15, 2010

Erupção Submarina Pode Criar Nova Ilha Perto De Cabo Verde

15-Fev-2010

Fonte: A NAÇÃO

Um estudo do Instituto Leibniz, na Alemanha, diz que uma erupção vulcânica submarina pode dar lugar a uma nova ilha oceânica perto da ilha do Fogo.

De acordo com o estudo, já foram registados vários sismos na região da montanha submarina Cadamosto, localizada a sudoeste da ilha do Fogo, inclusive entre os anos. Entre 1998 e 2004. Para já ainda não se sabe quando poderá ocorrer um novo sismo na zona.

Vários cones vulcânicos já foram identificados entre as ilhas do fogo e da brava. Estações sísmicas implantadas na região após a erupção de 2004, permitiram localizar sedimentos e lavas no local.
De acordo com os cientistas a distribuição de crateras indica a possibilidade de dois possíveis sistemas de canalização de lavas: um em direcção ao canal entre Fogo e Brava, e outro para a montanha submarina Cadamosto.

Esses dados colocam a hipótese de uma maior intensidade sísmica à volta da montanha Cadamosto e a possibilidade do nascimento de uma nova ilha, conforme explicam os pesquisadores.

Alerta de tsunamis

Este alerta vem colocar novos desafios à montagem de um sistema eficaz de segurança e intervenção na região Fogo/Brava já a actividade vulcânica submarina pode de originar tsunamis com consequências imprevisíveis.

Urge por isso aprimorar o sistema de prevenção, com mais investimentos na segurança civil, ligando o país aos centros especializados em fenómenos naturais, modernizando os equipamentos, adquirindo meios eficazes de evacuação e salvamento, e sobretudo garantindo uma ligação regular e permanente das ilhas de Fogo e Brava com o resto do arquipélago.

Recorde-se que o maremoto de Dezembro de 2004 no Oceano Índico provocou um tsunami que deixou mais de 285.000 vítimas.

O estudo alemão será publicado esta terça-feira, 16, pelo Geophysical Journal International, e é assinado por I. Grevemeyer e colegas.

Sunday, February 14, 2010

Hppy VALENTINE'S DAY from MARIVA to MARK - THE COUPLE OF THE YEAR 2009



How do I begin to tell you how
lucky I am to have you in my life?
I'll start by saying what an honor it is
for me to be your wife.

You're my best friend in the good times
and my rock in times of sorrow.
You're the reason for sweet yesterdays
and my promise for tomorrow.

I never thought I could feel this loved
until I became your wife.
You made this year and every year
the best one of my life.

SOLIDARIEDADI KU POVU AITIANU


Milharis di pesoas dja morre na Aiti, vítimas di kel piór terramótu, na es últimu duzéntus anu, ki abala es país irmon, na dia 12 di janeru pasadu, y inda pelu ménus más tres milhon di algen sa ta prisiza di ajuda internasional.

Episéntru di kel sismu di grau 7 na skala di Richter staba apenas 10 milhas lonji di kapital aitianu, Port-au-Prince, ki ten un populason di sérka di un milhon di pesoas.

Palásiu prezidensial, instalason di sédi di korpu di pas di Nasons Unidu, asenbleia nasional, y pelu ménus un ospital fika konpletamenti distruidu.

Ekipas internasional di apoiu a situasons di disatri kumesa y kontinua ta txiga na Aiti, un país ki sigundu se própi prizidenti, es enórmi terramotu é un gólpi jiganti na kel país karibenhu di nóvi milhon di abitanti, ki fika inda más póbri y ses infrastruturas inda fika más frajilizadu.

Fázi di operason di buska y salvaméntu djuda salva txeu pesoas, má inda sta alguns vítimas na stadu di saúdi krítiku ta prisiza di ajuda médika y medikamentoza pa minimiza perda umanu.

Pesoalmenti N ta manifesta públikamenti nha solidariedadi ku póvu aitianu en jeral, partikularmenti ku nhas amigus aitianus ki N konxe na Fransa y na Mérka, y ku ses famíliaris.

Agnelo A. Montrond

Wednesday, February 10, 2010

Fogo: Projecto de produção de purgueiras com financiamento garantido em 150 mil euros


A ilha do Fogo deverá experimentar em breve a produção de purgueiras (nome científico jotropha curcas) para fins energéticos como a bio-disel. O projecto com a duração de três anos já tem financiamento garantido pela Universidade alemã ligado a Bayer Crop Science, em 150 mil euros cerca de 17 mil contos.

De acordo com o Delegado do Ministério do Ambiente Desenvolvimento Rural e Recursos Marinhos Engenheiro João Gonçalves, o projecto vem sendo desenhado a pouco mais de ano e meio e visa a produção e fixação de 36 mil plantas de purgueiras nos próximos três anos, nos municípios da ilha do Fogo.

Segundo João Gonçalves o projecto denominado "Estratégia temática para o ambiente e gestão dos recursos naturais com energias renováveis" está a ser socializado a nível do serviço bem como o levantamento dos terrenos onde as plantas irão ser fixadas.

Conforme adiantou aquele responsável existe ainda um memorando de entendimento assinado entre o governo de Cabo Verde e uma companhia americana que visa "fazer a exploração dessa espécie e possivelmente implementar pequenas unidades de produção no país".

Fonte: Expresso das Ilhas

Monday, February 8, 2010

OMI KABUVERDIANU DI ANU 2009


Marsianu nha Ida padri Nikulau Ferera


Na dia 25/Janeru/2009, jornal online www.forcv.com deklara ma Agnelo A. Montrond elejedu (atraves di un sondajen realizadu pa mensionadu jornal) omi kabuverdianu di anu 2009.

Pa defende kredibilidadi di ses sondajens, Redason di mensionadu jornal ta alega, nomeadamenti: ma rezultadus di kuazi tudu ses sondajens konsernenti a eleisons la na Merka ka fadja kuandu konparadu ku rezultadus efetivu; ma ses sondajens preve vitoria di PAICV na ultimu eleison lejislativu i vitoria di Ulisses Correia e Silva na ultimu eleison autarkiku...

Sondajen dekore di dia 04/Janeru/2010 ti dia 23/Janeru/2010 na mensionadu jornal ki ten sedi la Merka, e dirijidu pa nos konpatriotas i ta afirma ma e prinsipal jornal kabuverdianu na diaspora – ku serka di 200.000 leitor i meiu milhon artigu abertu mensalmenti.

Redason di mensionadu jornal elabora es lista li di pesoas ki, di ses pontu di vista, ten xansi di ser konsideradu omi kabuverdianu di anu 2009 (a sigir, N ta indika nomi di kada nomeadu, sigidu di respetivu numeru di votus i korespondenti persentajen): profesor di nos lingua i defensor di se ofisializason, Agnelo A. Montrond, 337, 38%; jornalista i fundador di Rádio Atlântico na Olanda, Noberto Silva, 280, 32%; Carlos Tavares (ki da artista Norberto Tavares un rin), 122, 14%; skritor Arménio Vieira, 78, 9%; prezidenti di Universidadi di Bridgewater, Dana Mohler-Faria, 38, 4%; fundador di skola di futbol – EPIF –, José Lobo (Djédji), 12, 1%; i kantor Gilyto, 9, 1%. Es sondajen, purtantu, tevi 876 votantis.

Mas, Agnelo A. Montrond e kenha? Agnelo A. Montrond ganha fama esensialmenti trokadu se luta na Komunikason Sosial eletroniku pa defende ofisializason di lingua kabuverdianu i pa defende alfabetu kabuverdianu (ex-ALUPEC).

N ta parabeniza sinhor Carlos Tavares pa se aktu nobri i eroiku di doa Norberto Tavares un rin – el ta vive pa tudu tenpu na korason di maioria di menbrus di Nason Kabuverdianu!

N ta parabeniza jornalista Noberto Silva pabia (independentimenti di marjen di eru di un sondajen i di eventuais posibilidadi di manipulason) N ta akredita ma es votason ta refleti ses asons en prol di aumentu di felisidadi di Kabuverdianus!

N sta rei di sabi ku rezultadu di es votason – el ta mostra ma Kabuverdianu gosta di se lingua! E ki lingua e se kunpanheru fiel (ti na mumentu ki el ta sunha) desdi kantu el toma konsiensia di se ezistensia ti fin di se vida.

Kel li e mas un indisiu ma, provavelmenti, MpD fadja kantu el nega, na mes di Novenbru pasadu, pa ofisializadu gosi li nos lingua ku argumentu ma inda poku algen ki sabe skrebe sugundu alfabetu ofisial.

Di kualker manera, un forma di aumenta persentajen di Kabuverdianus ki sabe skrebe ku alfabetu ofisial, e uza-l na Komunikason Sosial. I, nes aria, Agnelo A. Montrond e, sen duvida, un lider. Fora kel la, dja ten txeu anu ki el e profesor di nos lingua.

Nº 2 di Artigu 9º di Konstituison ta ordena Stadu pa kria kondisons pa ofisializa nos lingua. Purtantu, dja sta desididu dja ma debe ofisializadu nos lingua.

Nos luta ta kontinua – dezignadamenti na kontribui pa kria midjoris kondison pa plenu ofisializason di nos lingua. Pa vive lingua kabuverdianu! Pa vive Dr. Agnelo A. Montrond!

Marsianu nha Ida padri Nikulau Ferera

Saturday, February 6, 2010

THE ENTERPRISE - Cape Verdean Diplomat Meets With Brockton Mayor




Officials discuss a variety of issues

By Kyle Alspach
ENTERPRISE STAFF WRITER
Feb 04, 2010

BROCKTON — Mayor Linda Balzotti and other officials introduced the new consul general of Cape Verde to the city this week, discussing with him issues including education, civic engagement and youth violence.

It was Balzotti’s first meeting as mayor with an official from Cape Verde, an African island nation that is the native land to thousands of Brockton residents.

The consul general, Pedro Graciano Gomes de Carvalho, took his post as the country’s government representative in Boston last month.

Before his appointment, de Carvalho, a native of the Cape Verdean island of Santiago, served as special adviser to the country’s prime minister.

On Wednesday, de Carvalho met with Balzotti, members of her staff and local Cape Verdean leaders at City Hall. On Tuesday, he met with Police Chief William Conlon and School Superintendent Matthew Malone, and toured the East Middle School.

Through a translator, de Carvalho said on Wednesday he came to Brockton “to tell the mayor that he’s here as a partner, to work with her in whatever needs that will come up.”

Some of the issues, he said, “may include the interests of Cape Verdean business people, the education of the children of Cape Verdeans who are in the public school system in Brockton and also the issues of violence that also affect some of the Cape Verdean community.”

Balzotti said many of the discussions revolved around the city’s young Cape Verdean population, including ways to encourage more parental involvement and keep students in school.

The mayor said connecting with de Carvalho will prove important in helping reach her goal of uniting the city.
“I really want to make this one community,” she said. “I think the two of us working together gives the public the opportunity to see that we both want the same thing.

“If they see us working together,” she said, “it’s a big example of how everybody should be working together.”

Kyle Alspach can be reached at kalspach@enterprisenews.com.

Source: http://www.enterprisenews.com/news/x573996397/Cape-Verde-diplomat-meets-with-Brockton-mayor